DAY 27

A les 5 ens hem posat de peus a terra per no perdre el tren que molt puntual a les 8 ja estava allí esperant-nos.

Ha sigut un viatge llarg, la major part l'hem passat dormint i molt nostàlgiques recordant tot el que hem viscut durant aquest mes. Hem rigut molt també i fins i tot hem tingut temps de conéixer un noi de Suïssa amb el que hem estat conversant bastanta estona.

Aquest viatge ha marcat un abans i un després en les nostres vides. Ara ho veiem tot de manera diferent, i sobre tot viatjar. Hem pogut demostrar que és possible viatjar amb el mínim pressupost possible. Sí que és veritat que hem hagut de renunciar a moltes comoditats que molta gent creuria impossible, però gràcies a això hem viscut unes experiències increibles i ens ha fet viure-ho tot més intensament, perquè el que buscàvem no era res material, no era res que els diners ens poguéssin donar.

Hem valorat tots els moments del dia, perquè al cap i a la fi l'únic que teniem realment era a nosaltres i el nostre temps, i l'únic que voliem i volem és viure experiències i quedar fascinades amb el món i les persones.

Realment creiem que hem expandit els nostres horitzons, i que després d'aquest gran viatge no ens podrem quedar mai més a casa, perquè la vida és curta i el món molt gran. 

També hem reflexionat sobre la sort que hem tingut que la eoi seleccionés aquest projecte, ja que sinó no seriem aquí. Hem pogut comprovar lo important que és la comunicació, i la gran utilitat de saber idiomes, perquè gràcies a això podem conectar-nos entre persones de cultures diferents i aprendre els uns dels altres.

Així que només podem dir gràcies a l'escola per l'oportunitat, a les nostres famílies per haver acceptat el viatge i haver estat preocupades des d'abans de marxar, als nostres amics per haver-nos seguit i a tota la gent amb la què hem intercanviat alguna paraula durant l'Interrail

Gràcies

Gracias

Thank you

Danke

Merci 

Díky

Köszönöm

Hvala ti

Fins aviat,

Judit Guiu i Clara Preixens